20 de Abril 2010
Malvarrosa
Malvarrosa
Eren estius d'escuma i mar oberta,
eren altres estius amerats
de blau i altres mans.
Encara existeix el racó dels versos
en aquesta platja
i els mesos han domat
el moll dels blavons,
els jocs de tots els gossos
i la dansa epitelial de la memòria.
Abril gemega obert en les ones
i no hi ha himnes que sonen plens.
La llum va guanyant la batalla als dies
i l'oblit fereix la flor i el salnitre
de totes les mirades i les cançons.
Ninguna soledat més absoluta
que la de pensar que no existiem
i que res no perduraba,
ningun naufragi ara com ara
m'esgarrifa més:
mor el desig en plecs de sorra
i s'alça la nit en un vol
sense tornada.
Traspassa el soroll la veu dels sentits
i la memòria esdevé rellotge
de platges i cossos,
rítmica fam de la creació.
Després d'aquesta alegria de mots
i poemes circumstancials,
la veritat esmussa el goig
de les acácies fredes
i l'espera ja no té connotació
de llenguatge assasinat,
de lenta ciutat sense galtes.
Reviu la trajectòria tendra del gest
i el no-res és semblant
a la innocència de les illes nues
d'onades intermitents
i sud.